Una volta al món.

em venia de gust . . .

Un cop d'ull a Africa, i sobre les influencies.

M'ha donat per copiar unes quantes escultures africanes.
Per aprendre música és normal estudiar temes d'altre gent, aprens tocant cançons de diversos autors, cada una te una dificultat a assolir i és a partir de la resolució d'aquests problemes el que porta a un bon coneixement de la matèria.
De vegades sembla que en el dibuix o la pintura no pots confessar tenir influencies fins a tenir un "estatus", fins llavors és copia, o plagi.
En l'entrada anterior algú pot veure a Max, però també dic que hi pot haver Joost Swarte, o Chaland, o Hergé, o Daniel Torres, etc... Si algú creu que encara es pot inventar...
L'art tradicional, la natura o la pròpia realitat semblen de domini public, es dona per sentat que és irrepetible i per tant sempre és una interpretació subjectiva, en realitat passa el mateix amb tot el que fem, per el sol fet de captar un estimul extern i reinterpretar-lo existeix un canvi.
Ara que la copia per si sola es un exercici estèril si no es te present que serveix com a mitja per construir un "patchwork" de vivències que acaben conformant la teva pròpia barreja, que al final es un posicionament respecte al mon, m'agrada o no m'agrada.
En fi, que cal integrar tot el que puguem a la biblioteca, potser l'única forma d'entendre el nostre entorn.
Ara que tinc un pretext moral em dedicaré a P-L-A-G-I-A-R tot el que pugui.

HA HA HA HA!

Autopunyalada, Un pescador, Hamlet i el chino.

Fa poc vaig comprar-me un Pentel, el pinzell-bolígraf que funciona BÉ.
Per ara són proves, el primer acuarela i retoc digital, segon acuarela, l'ultim amb il.lustrator.
S'apunyalara la cama el fill del rei Teodoro IV? Morira el conill a mans del pescador? Resoldran Hamlet i el chino l'enigma de les set metamorfosis?

Pròximament no publicaré la resposta!

Que probablement no m'agradi.

És la segona (no queda temps per tercera) de les il·lustracions del llibre "29 contes bojos" de Ursula Wölfel. Encara que sembli que estan jugant amb un ser humà no és així, en realitat es tracta de un aixecador de peses que avorrit de les seves vacances intenta aixecar tot el que troba a la platja, com la gent no es presta a col·laborar finalment s'aixeca a si mateix, per que és molt fort...
No estic gens content amb el resultat, son els danys col·laterals de acabar a ultima hora, massa petit per treballar a gust, una gama de colors que no em convenç, però masses hores com per no penjar-lo.
És dels errors on s'aprèn.